D’Els arbres no s’ho mereixen ens criden l’atenció el títol, que era el nom de la secció sobre llibres d’un programa radiofònic en què participaven Enric Gomà i Màrius Serra, i que tant l’un com l’altre avalin els setze contes que s’hi agrupen; el primer amb la frase final de la ressenya entusiasta que li va dedicar a la revista digital Núvol, reproduïda a la faixa publicitària, i el segon amb un pròleg, ens garanteixen que probablement no perdrem el temps una vegada ens hi posem. Ens atrau, també, que es tracti de la segona edició d’una opera prima publicada fa tan sols tres mesos; ens encurioseixen, a més, l’enigmàtica sequedat de la nota biogràfica de l’autor, Pol Estrada (“Castellcir, 1998. Encara no ha fet res”), i la frase del llibre que hi figura a manera de tast: “—¿Encara no saps, amb quatre anys que tens, que el pipí i la caca dels altres no es toquen?”.

Seguir leyendo

Els arbres no s’ho mereixen 

Pol Estrada  Pròleg de Màrius Serra Edicions de la Ela Geminada. 231 pàgines. 18,90 euros

© La Ela Geminada

Fue llegar el papa León XIV a Cataluña y se obró el milagro: Barcelona volvió a ser por un instante la de los Juegos Olímpicos de 1992. Es decir, aquella ciudad de la que toda España sacaba pecho con ilusión, donde el buenrollismo entre autoridades era más norma que excepción, con un jovencísimo príncipe Felipe portando la bandera española por el estadio olímpico de Montjuïc (hoy Lluís Companys). Esta vez, en cambio, fue la exhibición del nacionalismo catalán en su vertiente religiosa —con la canción del Virolai, la virgen de Montserrat (la Moreneta) y la obra de Antoni Gaudí— lo que impresionó, deslizando un retrato del tiempo político actual.

Seguir leyendo

💾

©