“A mí me gusta más pintar que exponer”, ha manifestado Miquel Barceló este jueves en la galería Artur Ramon de Barcelona, donde ha presentado una exposición de grabados realizados entre 2010 y 2026 en el taller de Joan Roma y Takeshi Motomiya, que se inaugura este viernes y se podrá ver hasta el 9 de octubre. Su presencia en la ciudad, justo un día después que el Papa bendijera la Torre de Jesús de la Sagrada Familia, ha generado expectación entre la prensa porque es uno de los candidatos a decorar la fachada de la Gloria del templo, todavía incompleta y por la que se postulan dos artistas más, Cristina Iglesias y Javier Marín. “No sé nada que vosotros no sepáis”, ha afirmado Barceló, que ha contado que acababa de llegar a Barcelona y no estuvo ayer en la Sagrada Familia.

Seguir leyendo

Era previsible que si les dues televisions públiques de major cobertura a Catalunya (TVE i TV3) donen misses dominicals… quan es tracta de seguir la visita del Papa hi dediquin més hores de les que serien raonables informativament (TVE, tots els dies, i TV3 particularment quan va ser a Catalunya). Que el Vaticà hagi pensat un viatge pastoral molt atractiu, on es toquen totes les tecles, unes amb més intensitat que d’altres, no ha de portar a aquestes televisions a un seguiment incondicional. Perquè el problema d’aquests dies no ha estat solament la dedicació intensiva a l’assumpte que, cal admetre, presentava episodis d’un particular interès. El problema també ha estat la quantitat de convidats al plató i a les tertúlies —per exemple periodistes de publicacions confessionals— que més que anàlisi feien catequesi. A l’hora d’explicar els ritus litúrgics es dedicaven a desxifrar misteris de la fe sense prendre cap prudent distància. I igualment en l’aspecte ciutadà o social. Per això mateix, el telespectador embafat havia d’agrair l’aparició d’altra mena de convidats com a La torre del cel (TV3) amb Beth Galí manifestant-se contrària a què s’hagués continuat amb la construcció de la basílica de la Sagrada Família, un projecte inacabat de Gaudí. L’arquitecta sostenia una opinió que ja es va formular els anys 70, però que ha perdut força perquè alguns dels signants d’aquell manifest ja fa temps que van fer el seu particular mea culpa. “Com vam poder equivocar-nos tant” té dit un Oscar Tusquets totalment penedit.

Seguir leyendo